Translate

dijous, 24 d’agost del 2017

ITACA, ON ÉS CA L'ULISSES?

Sortida de sol des de l'hotel Calypso a Ítaca

La sensació d'entrada a Ítaca és estranya. Pensàvem arribar al port de l'illa, havíem vist a les fotos una boca d'una entrada de mar i el port que s'eixamplava al final formant un semicercle. En canvi, arribem a un llogaret, amb quatre cases comptades, i, que tot i estar recollida en una petita entrada de mar, no és el que ens esperàvem. Després sabrem que és Frikes, el port on els experts diuen que va arribar Ulisses després de viure tantes i tantes aventures. Així doncs, hem arribat al port d'Ulisses, maltgrat el nostre desconcert inicial, no podíem desitjar res millor.


La sort ens porta a un hotel amb vistes a Vathy, a prop del poble de Perachori, que es considera el balcó de Vathy. L'hotel es diu Calypso Apartments, la vista des d'allà és hipnòtica, no ens podem creure acabar el dia a tenint el port de Vathy als peus. Passegem i sopem a Vathy.



Vista sobre el port



 Dia 6
Buscant la casa del porquerol
 

Després de la sortida del sol i de l'esmorzar, ben d'hora, comencem el dia buscant el lloc on, de tornada a Ítaca, Ulisses visita el seu amic, el porquerol Eumolp. Hem trobat la zona, amagada a la part més meridional de la península sud de l'illa, al voltant de la muntanya Marathias, de 567 m d'alçada. Uns gossos i el terreny abrupte ens impedeixen continuar. 
Després de la dosi cultural, toca fer una incursió a les platges, no menys poètiques ni èpiques, però potser més vulgaritzades. Per un camí secundari arribem a Karminia, el camí de sorra i en pendent ens descobreix  una platja deserta, i és que encara és massa aviat perquè la gent hi hagi arribat.



Kardimilia


Camí de la platja de Loutsa

Després seguim des de Vathy cap a les antípodes d'aquest port, molt a prop s'ubica la platja de Sarakiniko, retallada per unes roques que la divideixen en dues parts, una banda plena de barques de pescadors i l'altra banda amb un rètol que posa que és platja nudista i que permet fer acampada. La realitat és que poca gent fa nudisme, però sí que hi ha petites tendes entre els pins que envolten la platja. La següent platja és Filiatro, amb hamaques i més gent, però res que s'acosti ni de bon tros a la massificació. Dinem en un banc amb vistes al port, a la carretera que porta cap a la platja de Loutsa.



Sarakiniko


Ara tirem cap al nord per l'única carretera que existeix,  amb la idea d'arribar a Gidaki, una platja a la qual només es pot accedir en vaixell o a peu. Passem de llarg de Minimata per assolir Skinos, una platja llarga amb una estreta línia de pedres on ens banyem per continuar ben frescos. El camí que ens porta a Gidaki, d'una mitja hora, és un regal per als sentits, la vista del mar i dels pins, l'olor mediterrània i el so dels grills ens recorden que estem a Ítaca. La platja és llarga, envoltada per una roca blanquinosa i només hi ha la gent dels barcos. 



Skinos


Camí de ronda espectacular


Gidaki

Port de Piso Aetos



Al vespre volem comprovar com marxarem de l'illa i fem cap a Piso Aetos, un petit port, molt petit, d'on sembla que mai hagin de sortir vaixells. Al voltant no hi ha res, només es veu una construcció d'un port més gran amb diners de la Unió Europea. Després sabrem que es tracta d'una petita ampliació i que la voluntat de l'illa és mantenir-se en el nivell de turisme actual.
De tornada del port, just al final de la pujada trobem indicat un lloc arqueològic i així descobrim el possible lloc del poble d'Ulisses.


Dia 7
Avui descobrirem la part situada al nord de l'istme. Seguim la carretera est fins al monestir de Kathara, diuen que aquest és un dels símbols de l'illa per a la seva gent. La pujada per la carretera a la muntanya més alta de l'illa, de 800 metres d'alçada, és extraordinària, per això parem moltes vegades per contemplar la forma irregular i juganera de l'illa.



Vista des de la carretera del monestir de Khatara

A Anogi ens aturem a l'únic bar, un petit establiment de carretera, i continuem fins a Stavros, localització que, sense dubte, mereix una visita, una passejada i una estona de descans; però nosaltres seguim cap a Frikes. Allà veiem un rètol ben gran que indica la platja de Marmagas a 4 km.
Marmagas 
Comencem la pujada per una pista i de seguida ens adonem que pot ser un camí perillós, de totes maneres continuem, després ens diran que aquest és la millor manera d'arribar-hi. No sé si és veritat, però només és recomanable per a conductors experts, atrevits o que condueixen un 4x4. A la platja hi ha la quantitat de gent habitual per l'illa, no sé com hi han arribat, també hi ha barcos ancorats.

De tornada a Frikes per la temuda carretera, dinem a un restaurant d'aquesta localitat que ens ha recomanat l'amo de l'hotel Calypso, el Restaurant Odissea.

Frikes
Pel camí a Kioni hi ha dos o tres platges de fàcil accés i tan maques com alguna altra que demana més esforç. Es tracta d'aparcar el cotxe a la carretera i baixar quatre esglaons. La platja amb ombra natural i aigua neta ja és a l'abast.
Exoghi
Anem fins a Kioni, és un poble pintoresc, amb carrers estrets, blancs, ordenats i nets i amb molts iots aparcats als port. Travessem el poble i arribem a un indicador de “beach” amb una forta baixada. Hi anem i ens trobem una platja semblant a les descrites anteriorment, també s'hi pot arribar a peu des del poble per un mini caminet de ronda.

I finalment, com a comiat, fem una incursió als poblets situats més al nord de l'illa. En primer lloc, ens crida l'atenció l'advertiment del caminet que portava a la “School of Homer”. Allà diuen que hi havia el palau d'Ulisses. Caminem per un sender ben estret amb moltes herbes salvatges al costat que suggereixen que per aquí fa temps que no hi passa ningú. Trobem el palau d'Ulisses, quatre pedres senyalitzades en el passat, però el sol fet d'estar envoltats del paisatge ja és com tornar a casa després d'un llarg viatge.Per acabar el periple del dia, seguim la carretera que porta a Kalamos i que s'acaba amb una font, de la qual es diu que si hom en beu aigua, tornarà a l'illa. Nosaltres en bevem, és clar, és qüestió de temptar la sort. I ens encaminem cap a la població més perduda, Exoghi, de visita imprescindible. Població encantadora, situada a dalt d'una muntanya, amb un espai espectacular per caminar admirant boscatge, platges i illes. És el comiat ideal de l'illa.


Dia 8 
Per marxar d'Ítaca triem l'itinerari que ens han recomanat els illencs. Sortim de Piso Aetos cap a Poros, Kefalonia. Fem un bonic trajecte en cotxe entre els dos ports.  Sembla que no haguem canviat d'illa, hi trobem els mateixos xiprers, olors i ritme. Encara tenim temps de recordar en el comiat les últims versos de Kadafis:

Ítaca t'ha donat el bell viatge. 
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. 
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat. 
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència, 
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

Ítaca no ens ha decebut en absolut, ans al contrari ens ha sorprès positivament. Però tot s'acaba, així que agafem el ferry a Kefalonia i després d'una hora en ferry arribem a Killini. Aquest port es la nostra porta d'entrada al Peloponès, conegut pels seus jaciments arqueològics, sabem que és una zona muntanyosa i ens agradaria conèixer aquest vessant, però com que ja hem visitat la zona de Zagoria, preferim dedicar-nos als vestigis de l'època clàssica i a les platges.








Racó d'Ítaca

Segueix llegint a Peloponès, mosaic de penínsulesLlegeix el fragment anterior: La Grècia central
Consulta les etiquetes per trobar per illes gregues en aquest bloc